1. DEFINICIÓ DEL TDAH
El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat, és un trastorn d’origen neurobiològic que s’inicia a l’infància. Es caracteritza per dificultats per a mantenir l’atenció, hiperactivitat o excés de moviments i impulsivitat o dificultats en el control dels impulsos.
El trastorn pot presentar els símptomes següents:
· Inatenció: Interrupció prematura de l’execució de les tasques i conclusió incompleta d’activitats, incapacitat d’atendre a detalls, problemes per estar atent a dos estímuls a la vegada.
· Impulsivitat: Dificultats per reflexionar abans d’actuar, per preveure les conseqüències de les pròpies accions, planificar actes futurs, seguir unes normes establertes.
· Hiperactivitat: Suposa una inquietud excessiva en situacions que exigeixen inhibició motora. Excessiu moviment corporal que es tradueix en una activitat quasi permanent i incontrolada sense finalitat concreta. Les dificultats en controlar els moviments del cos es fan més evidents en aquelles situacions que requereixen estar quiets durant un període de temps. També es manifesta amb una parla excessiva, repetitiva.
S’estableixen 3 tipus de TDAH segons el símptoma predominant:
· Inatent: predomina la dificultat d’inatenció
· Impulsiu-Hiperactiu: predomina la dificultat en l’autocontrol
· Combinat: Presenta símptomes d’inatenció, d'impulsivitat i d’hiperactivitat.
2. MANIFESTACIONS
2.1 Conducta desatenta
La persona, en aquest cas l’alumne, amb TDAH pot tenir dificultats en:
· Seleccionar la informació més important.
· Començar activitats o acabar-les.
· Mantenir l’atenció en tasques o activitats lúdiques.
· Parar atenció a dos estímuls a la vegada, com per exemple seguir el que diu el professor i prendre notes al mateix temps.
· Estar preparat per contestar amb rapidesa.
· Parar l’atenció suficient als detalls i evitar fer errors per descuit.
· Mantenir l’atenció quan se li parla directament.
· Seguir instruccions i acabar les tasques escolars, encàrrecs o altres obligacions.
· Organitzar-se les tasques o activitats.
· Presentar els treballs escolars amb gargots, incomplets, pobres…
· Estar atent. Es distreu fàcilment amb estímuls irrellevants.
· Ser curós en les tasques.
· Acceptar realitzar tasques que requereixen un esforç sostingut.
· Disposar del material necessari per realitzar les activitats. Sovint el perd o l’oblida.
· Presentar els deures en el termini establert.
2.2 Conducta impulsiva
L’alumne amb TDAH pot tenir dificultats en:
· Parar-se a reflexionar abans d’actuar.
· Preveure les conseqüències de les seves accions.
· Planificar actes futurs.
· Esperar el temps necessari per rebre les conseqüències gratificants prèviament pactades.
· Treballar per a un objectiu a llarg termini.
· Esperar el seu torn.
· Esperar que s’acabi de fer una pregunta per després donar-hi resposta. Sovint contesta abans de que s’acabi de fer.
· Respectar el treball o el joc dels altres. Sovint interfereix.
2.3 Conducta hiperactiva
L’alumne amb TDAH sovint pot:
· Moure en excés les mans o els peus. Moure’s o balancejar-se a la cadira. Jugar amb alguna cosa entre les mans.
· Abandonar el seient a classe o en altres situacions en les que s’espera que es mantingui assegut.
· Córrer o saltar excessivament en situacions en les que és inapropiat fer-ho.
· Estar “en marxa” o actuar com si tingués un “motor”.
· Tenir dificultats per jugar o dedicar-se tranquil·lament a activitats d’oci.
· Parlar en excés.
3. FACTORS ASSOCIATS AL TDAH:
3.1 Aspectes associats al TDAH que poden interferir negativament en l’aprenentatge i el desenvolupament personal:
· Disminució de la capacitat d’aprenentatge
· Baix rendiment i fracàs escolar
· Baixa autoestima
· Problemes emocionals (depressió, sentiment de desconfiança, inseguretat,…)
· Trastorns de conducta o personalitat
· Dificultats en les relacions familiars
· Problemes en les seves relacions socials
· Canvis sobtats en l’estat d’ànim, deguts a la seva frustració constant.
· Dificultats en seguir les normes.
· Molestar als companys a l’interrompre les seves converses o jocs.
· Fer sorolls o sons.
· Mostrar-se imprevisible: un dia fa bé la feina i el següent no.
3.2 Aspectes que poden facilitar l’aprenentatge i el desenvolupament personal
Les persones amb aquest trastorn també tenen grans virtuts i aspectes positius facilitadors:
· Gran expressivitat afectiva
· Capacitat per realitzar diverses activitats a l’hora
· Pensament ràpid, intuïció.
· Creativitat
· Sensibilitat
· Sinceritat
· Falta de malícia, ingenuïtat
· Bona intenció
· Gran capacitat de convenciment i de seducció
4. INTERVENCIÓ EN EL TRACTAMENT DEL TDAH
El tractament d’aquest trastorn té dos abordatges complementaris: el farmacològic i el psicopedagògic.
4.1 El tractament farmacològic
Millora els símptomes -la manca d’atenció i l’impulsivitat- i facilita que el tractament psicopedagògic sigui més eficaç.
El fàrmac més recomanat és el metilfenidato que s’ingereix en forma de pastilles. Els seus efectes es detecten als 15-30 minuts de l’ingesta i tenen una durada de 4 o 5 hores. Amb la finalitat de prorrogar els seus efectes durant la jornada escolar, es solen administrar dues preses, una al matí i una altra al migdia segons dosis ajustades al pes i característiques de cada nen. No té efectes secundaris importants, tan sols s’ha descrit, en alguns casos, certa pèrdua de gana.
Cal evitar que la família i el nen puguin atribuir les millores a la medicació i no al seu propi esforç, atribuint-li efectes “màgics” i reduint la sensació de control sobre el propi comportament.
4.2 El tractament psicopedagògic
Els programes cognitius-conductuals, són considerats els més efectius.
Aquests programes utilitzen tècniques cognitives com les autoinstruccions i/o la resolució de problemes, per ajudar a frenar i organitzar el pensament i com una eina per a la presa de consciència dels processos mentals.
En les autoinstruccions els alumnes verbalitzen en veu alta els seus pensaments per després poder-los ajudar a organitzar-los seguint una sèrie de passos que són les autoinstruccions pròpiament dites. Suposen una guia per a ajudar a pensar de forma reflexiva sense saltar-se cap pas en el procés. Aquestes instruccions generals poden ser aplicades a qualsevol tipus de problemes.
Aquesta tècnica ajuda el subjecte a “parar” i “pensar” davant qualsevol situació. Les passes són les següents:
1r pas: Què he de fer?
2n pas: Com ho he de fer. Establiré un pla.
3r pas: Concentrar-me en el que faig. Segueixo el meu pla?
4t pas: Donar una resposta
5è pas: Repassar la resposta. Ha funcionat el meu pla?
Utilitzant el marc de les autoinstrucions, es pot aplicar el segon pas (Com ho he de fer?) per ensenyar estratègies específiques per cada tasca. Es poden elaborar llistes amb els passos que inconscientment fem i que estan implicats en la realització de determinades activitats escolars, com la comprensió lectora d’un text, la resolució d’un problema de matemàtiques, etc.
Els programes conductuals comporten l’aplicació de tècniques basades en el control dels esdeveniments que provoquen l’aparició o el manteniment de conductes positives o negatives. S’intenta augmentar les conductes desitjables i disminuir els comportaments inadequats.
El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat, és un trastorn d’origen neurobiològic que s’inicia a l’infància. Es caracteritza per dificultats per a mantenir l’atenció, hiperactivitat o excés de moviments i impulsivitat o dificultats en el control dels impulsos.
El trastorn pot presentar els símptomes següents:
· Inatenció: Interrupció prematura de l’execució de les tasques i conclusió incompleta d’activitats, incapacitat d’atendre a detalls, problemes per estar atent a dos estímuls a la vegada.
· Impulsivitat: Dificultats per reflexionar abans d’actuar, per preveure les conseqüències de les pròpies accions, planificar actes futurs, seguir unes normes establertes.
· Hiperactivitat: Suposa una inquietud excessiva en situacions que exigeixen inhibició motora. Excessiu moviment corporal que es tradueix en una activitat quasi permanent i incontrolada sense finalitat concreta. Les dificultats en controlar els moviments del cos es fan més evidents en aquelles situacions que requereixen estar quiets durant un període de temps. També es manifesta amb una parla excessiva, repetitiva.
S’estableixen 3 tipus de TDAH segons el símptoma predominant:
· Inatent: predomina la dificultat d’inatenció
· Impulsiu-Hiperactiu: predomina la dificultat en l’autocontrol
· Combinat: Presenta símptomes d’inatenció, d'impulsivitat i d’hiperactivitat.
2. MANIFESTACIONS
2.1 Conducta desatenta
La persona, en aquest cas l’alumne, amb TDAH pot tenir dificultats en:
· Seleccionar la informació més important.
· Començar activitats o acabar-les.
· Mantenir l’atenció en tasques o activitats lúdiques.
· Parar atenció a dos estímuls a la vegada, com per exemple seguir el que diu el professor i prendre notes al mateix temps.
· Estar preparat per contestar amb rapidesa.
· Parar l’atenció suficient als detalls i evitar fer errors per descuit.
· Mantenir l’atenció quan se li parla directament.
· Seguir instruccions i acabar les tasques escolars, encàrrecs o altres obligacions.
· Organitzar-se les tasques o activitats.
· Presentar els treballs escolars amb gargots, incomplets, pobres…
· Estar atent. Es distreu fàcilment amb estímuls irrellevants.
· Ser curós en les tasques.
· Acceptar realitzar tasques que requereixen un esforç sostingut.
· Disposar del material necessari per realitzar les activitats. Sovint el perd o l’oblida.
· Presentar els deures en el termini establert.
2.2 Conducta impulsiva
L’alumne amb TDAH pot tenir dificultats en:
· Parar-se a reflexionar abans d’actuar.
· Preveure les conseqüències de les seves accions.
· Planificar actes futurs.
· Esperar el temps necessari per rebre les conseqüències gratificants prèviament pactades.
· Treballar per a un objectiu a llarg termini.
· Esperar el seu torn.
· Esperar que s’acabi de fer una pregunta per després donar-hi resposta. Sovint contesta abans de que s’acabi de fer.
· Respectar el treball o el joc dels altres. Sovint interfereix.
2.3 Conducta hiperactiva
L’alumne amb TDAH sovint pot:
· Moure en excés les mans o els peus. Moure’s o balancejar-se a la cadira. Jugar amb alguna cosa entre les mans.
· Abandonar el seient a classe o en altres situacions en les que s’espera que es mantingui assegut.
· Córrer o saltar excessivament en situacions en les que és inapropiat fer-ho.
· Estar “en marxa” o actuar com si tingués un “motor”.
· Tenir dificultats per jugar o dedicar-se tranquil·lament a activitats d’oci.
· Parlar en excés.
3. FACTORS ASSOCIATS AL TDAH:
3.1 Aspectes associats al TDAH que poden interferir negativament en l’aprenentatge i el desenvolupament personal:
· Disminució de la capacitat d’aprenentatge
· Baix rendiment i fracàs escolar
· Baixa autoestima
· Problemes emocionals (depressió, sentiment de desconfiança, inseguretat,…)
· Trastorns de conducta o personalitat
· Dificultats en les relacions familiars
· Problemes en les seves relacions socials
· Canvis sobtats en l’estat d’ànim, deguts a la seva frustració constant.
· Dificultats en seguir les normes.
· Molestar als companys a l’interrompre les seves converses o jocs.
· Fer sorolls o sons.
· Mostrar-se imprevisible: un dia fa bé la feina i el següent no.
3.2 Aspectes que poden facilitar l’aprenentatge i el desenvolupament personal
Les persones amb aquest trastorn també tenen grans virtuts i aspectes positius facilitadors:
· Gran expressivitat afectiva
· Capacitat per realitzar diverses activitats a l’hora
· Pensament ràpid, intuïció.
· Creativitat
· Sensibilitat
· Sinceritat
· Falta de malícia, ingenuïtat
· Bona intenció
· Gran capacitat de convenciment i de seducció
4. INTERVENCIÓ EN EL TRACTAMENT DEL TDAH
El tractament d’aquest trastorn té dos abordatges complementaris: el farmacològic i el psicopedagògic.
4.1 El tractament farmacològic
Millora els símptomes -la manca d’atenció i l’impulsivitat- i facilita que el tractament psicopedagògic sigui més eficaç.
El fàrmac més recomanat és el metilfenidato que s’ingereix en forma de pastilles. Els seus efectes es detecten als 15-30 minuts de l’ingesta i tenen una durada de 4 o 5 hores. Amb la finalitat de prorrogar els seus efectes durant la jornada escolar, es solen administrar dues preses, una al matí i una altra al migdia segons dosis ajustades al pes i característiques de cada nen. No té efectes secundaris importants, tan sols s’ha descrit, en alguns casos, certa pèrdua de gana.
Cal evitar que la família i el nen puguin atribuir les millores a la medicació i no al seu propi esforç, atribuint-li efectes “màgics” i reduint la sensació de control sobre el propi comportament.
4.2 El tractament psicopedagògic
Els programes cognitius-conductuals, són considerats els més efectius.
Aquests programes utilitzen tècniques cognitives com les autoinstruccions i/o la resolució de problemes, per ajudar a frenar i organitzar el pensament i com una eina per a la presa de consciència dels processos mentals.
En les autoinstruccions els alumnes verbalitzen en veu alta els seus pensaments per després poder-los ajudar a organitzar-los seguint una sèrie de passos que són les autoinstruccions pròpiament dites. Suposen una guia per a ajudar a pensar de forma reflexiva sense saltar-se cap pas en el procés. Aquestes instruccions generals poden ser aplicades a qualsevol tipus de problemes.
Aquesta tècnica ajuda el subjecte a “parar” i “pensar” davant qualsevol situació. Les passes són les següents:
1r pas: Què he de fer?
2n pas: Com ho he de fer. Establiré un pla.
3r pas: Concentrar-me en el que faig. Segueixo el meu pla?
4t pas: Donar una resposta
5è pas: Repassar la resposta. Ha funcionat el meu pla?
Utilitzant el marc de les autoinstrucions, es pot aplicar el segon pas (Com ho he de fer?) per ensenyar estratègies específiques per cada tasca. Es poden elaborar llistes amb els passos que inconscientment fem i que estan implicats en la realització de determinades activitats escolars, com la comprensió lectora d’un text, la resolució d’un problema de matemàtiques, etc.
Els programes conductuals comporten l’aplicació de tècniques basades en el control dels esdeveniments que provoquen l’aparició o el manteniment de conductes positives o negatives. S’intenta augmentar les conductes desitjables i disminuir els comportaments inadequats.
J&C Ediciones Médicas (www.jc-edicionesmedicas.com), editorial especialitzada en la producció de continguts en l’àrea de la medicina i la salut ha publicat en el darrer any diferents obres que tracten el trastorn de dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH) en nens i adults. A continuació us presentem una breu ressenya d’aquestes novetats editorials que pensem us poden ser d'interès.
ResponderEliminarEl TDAH en adultos: lo que nos dice la ciencia està escrit per Russell A. Barkley, Professor de Psiquiatria de la Universitat Mèdica de Carolina del Sur i Professor Investigador de Psiquiatria de la Universitat New York Upstate en Siracusa. L’obra, de valor incalculable per a investigadors en psicologia clínica, psiquiatria i altres camps relacionats, adreçada també a a metges i estudiants, presenta els resultats obtinguts en dos estudis que ha dirigit, així com una perspectiva dels últims avenços produïts en el TDAH dels adults. Aquest és el primer llibre que proporciona una revisió sistemàtica i basada en l’evidència d’aquest problema que té impacte en els afectats i les seves famílies alhora que identifica els camins obligats pel diagnòstic, el tractament i la investigació del trastorn.
Si voleu més informació d’aquest llibre està disponible a: http://www.jc-edicionesmedicas.com/index.php/publicacion/publifront/action/show/publicacionId/114/
Aixecar-se, dutxar-se, posar-se a punt per sortir de casa...són actes quotidians que els adults amb TDAH han d’aprendre a fer front. Un día en la vida de un adulto con TDAH de la Dra. Vera Joffe, experta en trastorns del desenvolupament neurològic, mostra els elements bàsics que permetran a les persones amb TDAH elaborar estratègies per afrontar les dificultats diàries que sorgeixen en la realització de tasques domèstiques, activitats, feina, família i vida social i emocional. Així doncs, el llibre presenta els reptes amb que es pot trobar una persona amb TDAH durant els esdeveniments d’un dia qualsevol i presenta les eines adequades per afrontar els obstacles que com a adult amb TDAH es pot trobar. Aquesta obra ha estat concebuda com una eina adreçada als adults que han sigut diagnosticats de TDAH.
Si voleu més informació d’aquest llibre està disponible a: http://www.jc-edicionesmedicas.com/index.php/publicacion/publifront/action/show/publicacionId/226/
En el llibre Tots els gossets tenen TDAH (edició en català) i Ellos también tienen TDAH (edició en castellà) de Kathy Hoopman, autora del guardonat All Cats Have Asperger Syndrome i d’una novel.la per a adolescents Haze, es presenta una mirada estimulant i carinyosa per a comprendre el TDAH a través d’imatges i idees extretes del món dels gossos que ajuden a explorar un varietat de trets que es reconeixen en aquells que hi estan familiaritzats. Aquest llibre, absorbent i perspicaç, combina l’humor amb la comprensió per reflectir les alegries i els reptes de criar un fill que és diferent.
Si voleu més informació d’aquest llibre està disponible a: http://www.jc-edicionesmedicas.com/index.php/publicacion/publifront/action/show/publicacionId/247/
De tots tres títols se’n pot descarregar des de la pàgina web de J&C Ediciones Médicas una part o capítol del llibre gratuït.